FINESTRA FOTOGRÀFICA

19 de setembre de 2024

Després d’haver passat uns primers dies a la capital del Baix Ebre, puc afirmar que aquí les hores transcorren més a poc a poc; la sensació és força curiosa, com si els dies s’allarguessin… Fa la impressió que hi ha temps per a tot: per anar obrint sense pressa el munt de caixes de la mudança, per sortir a comprar quatre queviures —un cop descoberts establiments i botigues—, per fer alguna gestió administrativa, per deambular per places i carrers poc transitats i admirar façanes antigues o modernes, també els parcs, la riba del riu, els ponts que el travessen… Per tornar a casa i preparar l’àpat del migdia, posar-se al dia del telenotícies i continuar amb l’endreça, tot buscant el lloc adient per a cada cosa, pel contingut misteriós de la pròxima caixa de cartró que obrirem, com si es tractés d’un sobre sorpresa d’aquells que es compraven al quiosc. I encara temps per repassar els missatges de familiars i amics, escriure una mica i començar a llegir un nou llibre, tot gaudint del relatiu silenci del barri; i de sortir al balcó per contemplar el cel rogenc del capvespre damunt del massís dels Ports, guardià del paisatge en la llunyania.

Certament, el temps tortosí sembla alentir-se. Serà potser pel contrast amb el ritme frenètic de la metròpoli barcelonina? Resulta estrany, però, ja que aquí fem més o menys les mateixes coses. El temps dirà si aquesta sensació primerenca és un miratge i retornem a la dinàmica anterior o si, per contra, la lentitud del temps mateix i aquesta calma guaridora es consoliden.