FINESTRA FOTOGRÀFICA

14 de desembre de 2025

“La invasió dels cons” podria tractar-se d’una sèrie de ciència-ficció, però no ho és. És una invasió real: la que de fa ja uns anys està eliminant de les places de pobles i ciutats l’aroma de pi o d’avet de l’arbre de Nadal. La que ens priva gaudir de les múltiples garlandes, siguin estrelles o esferes de colors… Ara (a part de rares excepcions), tot són cons impersonals que no tenen molsa o la palla per trepitjar escampada al voltant de la seva base, que no conviden a cantar-hi una nadala.

Malauradament, sembla que a la moda dels cons no li és difícil imposar-se. Sí, n’hi ha de bonics i de mida discreta (com el de la imatge d’aquest apunt), cal reconèixer-ho; però, en general l’únic que fan és fomentar el consum desenfrenat, l’abducció de la gent per la lluminària, el culte a una felicitat artificial; i, el més penós, l’enveja. De veritat cal fer competicions per saber qui munta el con més alt? Cal gastar tants diners públics en aquests artefactes?

Reivindico la senzillesa del verd d’una branca de pi. En els arbres d’abans, certament, no es podia entrar dins, com ara; però la seva contemplació provocava un estat espiritual de pau amb un mateix i amb l’entorn que l’acollia, una autenticitat, que mai no generaran en absolut els cons més grans del món (com el de Vigo o el de Badalona, per posar només dos exemples “a l’atzar”). No, aquestes formes geomètriques, mal que els pesi, no fan Nadal; menys encara, sabent quins personatges les promouen.