FINESTRA FOTOGRÀFICA
Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.
8 de setembre de 2020
0 comentaris
El perfum del llorer
8 de setembre, 2020
Màxima sensibilitat, amor filial, tendresa … I una enyorança que no defuig però el destí marcat, la realitat. El pas del temps i l’empremta d’una mare, experiències i records que semblen poder encabir-se en el palmell tancat la mà, però que intenten esmunyir-se entre els dits. És una tasca enorme atrapar en un sol poemari tot el rastre d’una vida, però la nostra Maria Victòria ho fa amb aquella senzilla naturalitat dels mestres:
“Inicials brodades / tossuda permanència / contra el pas del temps / vincles que deixen tacte / mirada mil·limètrica / sense errades.
Els ulls clavant llinatges / amb el fil d’una aranya.
El perfum del llorer / escampat entre els plecs”.
Del poemari “El perfum del llorer”, (de Maria Victòria Secall. Edit. Neopàtria, 2018).
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!