FINESTRA FOTOGRÀFICA

9 de febrer de 2025

En teclejar la data de l’apunt, ben segur que inconscientment, de primer m’he equivocat d’any. Havia col·locat el 2010, any en què vaig descobrir aquest llibre. Va ser a París, pels volts de Nadal, de visita a casa d’uns amics de la meva filla, amb qui ella s’estava per estudis. Era damunt d’una tauleta, com si algú l’hagués acabat de fullejar. I vaig fer-ho jo, també. Fotografies de Willy Ronis, documentades amb detall per ell mateix: circumstàncies, sensacions, anècdotes i casualitats diverses… Ce jour-là (Aquell dia). Una selecció d’una cinquantena de fotografies en blanc i negre que abastava també mig segle de la vida del fotògraf francès, des de la 2a guerra mundial fins als anys noranta.

Ja el febrer de 2011, la meva filla va tornar de França portant sota el braç un exemplar que havia comprat del llibret de Ronis. Tota una sorpresa! I em va permetre assaborir aquest fotògraf humanista, cercador d’instantànies, de moments únics, d’imatges de carrer que representen tot un document d’una època. També les seves reflexions, en uns textos atapeïts de frases magistrals que reflecteixen la seva filosofia i manera de fer:

«El moment en què prenc una foto és molt difícil de definir. De vegades, les coses em venen donades, com una gràcia concedida. És allò que jo anomeno “el moment just”. Sé que si espero, l’ocasió estarà perduda. M’agrada aquesta precisió de l’instant. Altres vegades, però, jo ajudo el destí». 

«M’agrada aprofitar aquests breus moments de sort, en què tinc la impressió que alguna cosa passarà, sense saber quina exactament».

«Guardo a la memòria totes les meves fotografies, elles formen el teixit de la meva vida i de vegades, ben segur, entre elles es fan senyals al llarg dels anys. Es responen, conversen, teixeixen secrets».