FINESTRA FOTOGRÀFICA

1 de Novembre 2015

Ahir, vigília de Tots Sants, i asseguts a taula amb uns bons amics d’adolescència, encetàvem tot just el sopar de castanyada, quan un d’ells va proclamar sense més preàmbul: “Nos hemos reunido hoy en esta mesa, un independentista (jo mateix), i 4 que no lo somos”.

Bé, a partir d’aquest moment, no cal dir que els embotits, els rovellons i el xurrasco que teníem al davant, van passar a ocupar un discret segon pla (malgrat que tot i així, els plats s’anàven igualment buidant de mica en mica) regats el àpats amb el corresponent vi de Ribera.

Mentre les viandes desapareixien, entraven en escena amb més o menys vehemència els tòpics i la demagògia de rigor: “Ésto se hace solamente para tapar la corrupción de Mas”. “Ahora no es momento, primero habria que pagar a las farmàcias”, “No hay dinero para levantar nuevas fronteras”, “No habéis ganado …”, “La decisión debería ser de todos los españoles”.

Arguments que intentava rebatre un darrera l’altre, amb la màxima dosi posible d’educació i eloquència:  “La corrupció s’ha de combatre, però no és patrimoni exclusiu dels partits catalans”, “Tranquils, que no hi haurà fronteres”, “La decisió la prén només el país que es vol independitzar …seria el primer cop a la història el cas contrari”

I tornàven a la càrrega: “No es admisible que una mitad pueda imponer este criterio a la otra mitad”, “Lo importante es que económicamente saldriamos perdiendo”, “Tendríamos que cerrar nuestro negocio .. no nos comprarán nuestros productos …”

I jo, “Podriem argumentar igualment que la meitat del no, imposa el seu criteri a la meitat del sí, “En democràcia estricta guanya sempre la meitad més u” ,”No ens han deixat fer un referèndum, però volen comptar els resultats com a tal” , “Si el client diu que et compra a tú personalment perquè et coneix, i encara que siguis català, aquí tens la prova de què potser les coses no canviaran tant com et penses”.

El qui va engegar la conversa s’amoïnava perquè la tertúlia no resultés massa encesa, però tranquil: “Una cosa són les opinions o posicionaments i l’altra l’amistat i les formes:”  “No arribarem pas a les mans !”

La graellada va deixar pas als panellets i al moscatell, així que vaig voler passar al contraatac, formulant tres preguntes, la resposta de les quals van ser les perles de la nit, i ens van conduir a noves argumentacions i contra-argumentacions:

– “Quan creieu vosaltres que va començar tot aquest contenciós?”

– “Con Carod Rovira”

– “Voleu dir que no va ser una mica abans?, a l’època d’Aznar?

– Perquè dos milions de catalans han fet, només en tres o quatre anys, aquest canvi de xip?

– “Por culpa de TV3 y Catalunya radio”

– Pot ser que els qui no han fet canvi de xip, no hagi estat precisament gràcies a Tele5, A-3, TVE, la Cope o Intereconomia?

– Perquè Escòcia va poder fer un referèndum i Catalunya no pot?

– Porque Escocia había sido ya antes independiente y se adhirió al Reino Unido  por propia voluntad…  Catalunya nunca lo ha sido!

-“Aleshores, les Constitucions catalanes són un invent?, i esteu dient que el dret de conquesta prevàl sobre el d’adhesió voluntària?

——-

Del haloween polític, vam passar finalment a una treva, derivant la conversa a altres temes més trivials, i que havien acaparat normalment altres trobades.

En fi, l’actualitat és la que és, i les sensibilitats a flor de pell ens regalen i ens continuaran regalant durant un temps aquests sopars de germanor, ben amanits de controvèrsia.

Fotografia:  “27-S” (E. B.)