FINESTRA FOTOGRÀFICA

9 de març de 2022

Feia alguns dies que aquest bloc havia emmudit, li faltaven les paraules. Aviat farà dues setmanes que el concepte de relativitat enfronta els meus problemes quotidians amb les escenes que arriben de la guerra, i fa que no tingui esma per parlar de qualsevol altre tema que, en aquests moments, passaria a ser trivial. Uns dies en què la invasió sobtada d’Ucraïna envaeix també els telenotícies, els diaris, les converses a les xarxes i al carrer; dies en què veiem comerços i mercats  fent campanyes solidàries d’ajuda als refugiats. Persones amb qui, en aquest cas (no tant en d’altres, cal reconèixer-ho), ens és més fàcil empatitzar: ciutadans europeus que vesteixen com nosaltres, que tenien casa i feina, que omplien el cotxe de benzina per sortir el cap de setmana; habitants de ciutats dinàmiques i modernes, ara —i en quatre dies— destrossades.

Costa d’imaginar (tot i que ens ho mostren les imatges) que, tot d’una, vides senzilles i “normals” es vegin alterades per una guerra de dominació. Però, potser, sempre hauria estat així: pocs dies abans de començar les dues guerres mundials, segurament la gent feia, com si res, la seva vida; o, quan la República Espanyola va començar a ser eliminada pels feixistes revoltats, el dia anterior —el disset de juliol— el comú dels ciutadans tampoc no s’ho esperava. Les imatges que ens impacten, de blocs de pisos destruïts, de gent refugiada al metro i de famílies separades, de cotxes abandonats per força (abans que els ocupants hagin de recórrer a peu els últims kilòmetres fins a travessar la frontera), ens fan veure amb claredat com pot resultar de fràgil una vida estable; i rememorar el calvari dels nostres avis i besavis al seu pas pel coll del Pertús, quan Catalunya va ser ocupada el 39, a part de poder pensar que ens podria tocar també a nosaltres. Els deliris de grandesa i assimilació semblaven cosa del passat, situacions del tot superades; però, evidentment, no s’ha après res dels drames del passat.

https://www.museuexili.cat/ca/espais-de-memoria/retirada-i-camins-de-lexili-de-lalt-emporda