5 de Juny 2011
Recordo la primera visita de ja fa anys al Cap de Creus. La forta tramuntana t’impedia gairebé aguantar-te dret i era necessàri recolzar-se en les roques per no caure. El mar era no era mar: eren turons d’aigua en agitació constant.
L’altre dia però un mar en calma i l’aire també inmòvil, però igualment, amb un sol rasant de tarda, un paisatge esplendorós davant els nostres ulls.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!