5 de setembre de 2024
BUFA-FULLES
Tant si avui fas festa,
com si et toca treballar,
no has de patir per despertar-te;
el bufa-fulles ho farà.
Equipat amb un llarg tub de ferro
i el seu motor per motxilla,
de bon matí bufa els carrers,
com qui punxa amb la forquilla.
Per a què fer servir una escombra,
si té a l’abast modernitats?
El silenci no s’estila,
això és cosa de tarats.
I així, camina que camina,
va escampant les fulles mortes;
les mou d’un cantó a l’altre
sense cap solta ni volta.
Què se n’ha fet del senzill estri
que usava l’escombriaire,
mentre fumava el cigarret,
tot cantant quan treballava?
Ara els decibels imperen,
mana l’estrès, també la pressa;
t’has de llevar amb alguna alerta,
la música suau ja no interessa.
Però, com tot té pros i contres,
no pateixis si fas tard;
quan el despertador no sentis,
el bufa-fulles hi serà!
© Francesc Cabiró (setembre, 2024)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bonic poema ,com els que sempre fas.
Gràcies!