7 de setembre, 2019
El període de vacances de l’agost, tant necessari, és sempre però un tall, una interrupció. L’embranzida del curs anterior queda esmorteïda de cop, i les neurones es relaxen. Els sentits s’han obert a noves experiències i el nou ritme més pausat va difuminant a poc a poc les activitats que ens tenien ocupats fins al juliol, justament.
Situats ja al setembre, es fa relativament difícil retrobar aquell punt de concentració, tornar a un ressorgiment de les idees que fluïen abans, de vegades fins i tot, de forma desbocada. I en aquesta tessitura es troba aquest apunt, incapaç per ara d’integrar una imatge engrescadora que demostri que la inspiració ha tornat mínimament.
Farem doncs un petit canvi d’estratègia, que no senti precedent, viatjant ara mateix cap a l’arxiu de fotografies de l’ordinador per fer un clic en alguna a l’atzar (cal fer-ho però amb ulls tancats a mitges, per no condicionar la tria), transportant-la a la capçalera del present escrit, que no havia pogut trobar encara un missatge ni un títol adequat, i … (Oh meravella!) Ha aparegut la vista des del balcó de casa, evidentment força adequada per donar empenta al cap de setmana que comença, a la intensitat del curs polític que ens espera, a la troballa d’un horitzó potent, carregat de núvols, això sí, però també amb les suficients clarianes que convidin a l’optimisme necessari.
Fotografia: Barcelona des de Badalona (març, 2106)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!