FINESTRA FOTOGRÀFICA

7 d’agost, 2019

Camino i observo atentament: M’aturo, fotografio una antiga vespa, segueixo immòbil, espero … Quatre passes més i de seguida un altre detall digne de ser enquadrat. Ara és un balcó atapeït de flors, al seu costat un de més petit però carregat d’andròmines diverses, roba estesa, fileres de llençols … Topo amb el menú d’un restaurant senzill, tapes, vermut, converses, olor de patates braves i de peix fregit, sí tot barrejat.

Un sot al carrer, l’àvia amb el bastó, trams de via encara empedrats … A la càmera s’hi ha instal·lat la façana barroca d’una casa, uns esgrafiats, una meravella. Més testos de flors, el vent de marinada fa voleiar alguns pètals. Petits parterres solitaris prop d’uns bancs de ferro i algun bassal a tocar de la vorera, aquesta matinada sembla que ha plogut, l’estiu ja ha començat i la humitat es fa notar, però el dia és radiant … El vent ha arrossegat partícules.

Hi ha llocs pels quals sembla que no passi el temps … I el barri de la Barceloneta n’és un d’ells. L’aire pintoresc del seu entramat de carrers arrenglerats desprèn una autenticitat que poques vegades es percep. Aquí tot sembla ancorat en una altra època.

Al fons es veu un llarg passeig que voreja el mar, sembla més nou, més contemporani, hi passa gent, turistes, però no arribo fins allà … Vull quedar-me dins de la bombolla quadriculada, dins del rectangle que configura aquest magnífic decorat, on la pressa no existeix.

Una botiga de queviures, una antiga pastisseria, un celler de vi … En tots aquests espais hi ha vida. Hi conviu la quietud de molts racons amb la música oriental d’altres. M’atrau ara el so d’una guitarra flamenca, i en arribar a la cantonada, un gat negre que fuig, sembla afamat, nens que juguen, algú canta, un carreró engalanat de festa, es preparen altaveus enormes, els veïns ja han agafat la iniciativa … I el poder. No hi ha espai per on bellugar-se, la revetlla de dia ho omple tot.

Surto a la placeta del costat, la cerimònia del diumenge és a dins, dins de l’església. Han tornat el silenci i la calma … Potser tornarà a ploure avui, les turmentades ara sovintegen, en aquesta època de l’any lluminosa, opulent. Penso que la gent del barri i els seus anhels, el conglomerat de cases, tots els objectes i elements visualitzats, la natura i el fotògraf, són aquí i ara mateix en perfecta comunió.

Imatge: Plaça de la Barceloneta, Parròquia de Sant Miquel del Port  (Juliol, 2011)