10 de novembre, 2018
No va importar-li gens sentir-se observada de prop. Va continuar traçant aquelles formes misterioses, uns gargots a primera vista indesxifrables però que transmetien tot un estat d’ànim o potser algun secret amagat dins seu que havia d’exterioritzar com fos.
No li mancava en absolut habilitat i sobretot poder d’atracció, ja que la meva atenta mirada va estar una bona estona resseguint els traços acolorits, les línies convergents, l’estranya geometria que anava marcant amb els seus particulars pinzells en forma de pot. L’espontaneïtat d’aquell impuls creatiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!