3 de juny de 2022
De lluny i de prop, amb angular o “tele”, vist des de qualsevol angle o perspectiva, el Pont del Petroli (“el nostre pont”) continua, com sempre, donant joc. Encara que el temporal Glòria l’hagués partit a trossos; encara que, des de fa més de dos anys, no s’hi pugui accedir; malgrat que enyorem contemplar la imatge de la costa des de la seva plataforma, ara inexistent.
El pont continua dempeus. Segurament, tip de decisions preses a mitges, d’excuses inútils, de l’eterna burocràcia política. Continua a lloc. Esperant. Esperant-nos. Delirós que la gent de Badalona torni a trepitjar la seva màgica passarel·la, que pescadors de canya s’hi passin llargues hores a la nit, també esperant, pacients, com ell fa ara. Que les gavines deixin de ser els hostes exclusius i que adolescents atrevits es puguin llançar a l’aigua, desafiant prohibicions, per fer-se notar la valentia. Que, quan arribi Nadal, garlandes i bombetes el vesteixin. I que múltiples cadenats tornin a guarnir les seves baranes de promeses i desitjos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!