FINESTRA FOTOGRÀFICA

15 de març de 2022

En una ciutat com la nostra, on dominen el tràfec urbà i l’activitat comercial, on es produeixen manifestacions de tota mena i el dia a dia de la gent omple els carrers de dinamisme, és possible encara trobar espais on la ment pot evadir-se. Un bon exemple és Dalt la Vila, el nucli primigeni de la Baetulo romana, l’antic promontori des d’on les barques, segles enrere sortien a pescar, tal com així corrobora el seu carrer de “la costa”. Terres empedrats, façanes senzilles, malgrat que sovint engalanades de plantes en flor. Un traçat laberíntic, tot i que molt fàcil de recórrer, perquè les seves dimensions no donen prou per poder-s’hi perdre. Malgrat tot, no és difícil, un cop dins, abstreure’s de la invasió acústica del voltant i donar pas a l’espiritualitat. Ens hi poden ajudar molt bé, el toc del campanar octogonal de Santa Maria, o els xiprers de la seva Rectoria, on, a la seva bonica font del pati, fan ballar l’ou una vegada a l’any; i dins del perímetre, expressament delimitat, de la Sagrera, s’hi pot notar una certa protecció, tot i que no massa definida, estranya de descriure. Podrem ensopegar també amb un nen que ens fa “pam i pipa”, mentre amb l’altra mà sosté un ramat de globus, amb la capelleta de Sant Miquel en una cantonada o amb una típica font de rajola quadriculada que presideix la plaça d’una Constitució, no se sap quina. Per la Setmana Santa, els passos de la Processó del Silenci recorreran les seves estretes vies, com a preludi que, algun dia de maig, els focs d’artifici dominin l’espai, quan l’embranzida de dracs i dimonis intenti copar-ho tot; en tant que, per Corpus, els catifaires i veïns, decoraran amb gran habilitat totes les seves placetes i carrers. Passejar per Dalt la Vila, és poder evocar tot això, tan sols en uns minuts, per carregar-nos d’energia, abans d’haver de tornar, inexorablement a la nostra quotidianitat urbana.