FINESTRA FOTOGRÀFICA

26 de setembre, 2020

Traspassar qualsevol de les entrades del parc de Ca l’Arnús equival a deixar-se conduir per l’imprevist. Així, es poden descobrir sempre detalls que en altres visites havien passat desapercebuts, o fins i tot intuir una certa inspiració, sentir alguna olor nova o simplement escoltar el soroll del nostre pas. Perquè el brogit de la ciutat ha quedat definitivament enrere, i ara ja dominen altres sons, els naturals.

Aquí s’hi pot tranquil·lament passar revista als pensaments, sentir de tant en tant alguna veu que surt de l’interior. Hi ajuden a tot plegat la petita font, l’estany i la visió de les palmeres, la barana forjada de pont, les closques de les tortugues, la glorieta i la punxa del petit castell. També els arbres exòtics i els xiprers, els peixos de colors i perquè no? El cant de les cotorres. El contrast entre el Sol i les ombres que genera, la llum filtrada per les fulles i el rellotge.

Deambular per Ca l’Arnús, en qualsevol dia de l’any, a qualsevol hora, aporta allò tan essencial difícil d’explicar, però que dóna claredat als batibulls d’idees, somnis o projectes, que d’altra manera no es podrien destriar.