FINESTRA FOTOGRÀFICA

6 d’agost, 2020

Badalona és una ciutat particular, de grans contrastos. Un lloc on resulta igual de possible prendre un refresc en un entorn glamurós a peu de platja, que deambular prop de solars mig abandonats. Escrutar des del carrer els badius de les antigues cases de pescadors, mentre s’intenten esquivar aquelles quatre o cinc rajoles bellugadisses de la vorera. Admirar una façana amb aires modernistes, i veure al seu voltant parets atapeïdes de grafits. Endinsar-se en el silenci d’un parc romàntic i tot just sortir-ne, ser torturat pel brogit d’alguna motocicleta trucada.

Atresora un important patrimoni cultural, però un entorn poc atractiu no ajuda massa a divulgar-lo. És, per exemple, teatre de qualitat i alhora un gran desert pel que fa a cinemes. Mercats municipals que podrien tenir vida pròpia si no s’haguessin vist anorreats pels grans centres comercials. A Badalona s’hi viu bé, però sempre hom té la sensació que hi manca alguna cosa. Potser el brollador d’alguna decorativa font inexistent calmaria l’ànsia de no saber què hi falta. Més espai per a vianants? O més entesa ciutadana? Probablement espais de referència, que lliguessin el passat amb el present d’una ciutat que, lluny de cohesionar-se, el temps i les actituds han anat deixant-la fragmentada.

Un lloc on però, malgrat moltes mancances, encara s’hi poden descobrir de tant en tant racons plens d’una estranya màgia soterrada.