La memòria, i més concretament, la memòria col·lectiva, pot resultar un concepte tant fràgil com potent. La seva absència és capaç de mantenir-nos en una perpètua ignorància, i de sobte un dia ens pot posar al davant el relat d’uns fets que inexplicàblement s’ens havien no amagat, però que restàven en un profund oblit.
Aquest és el sentiment que he experimentat avui a la trobada davant la platja del cicle “Quedem?” d’Òmnium Cultural, quan la Montserrat Rectoret començava el seu relat d’el gran naufragi …
…/…
De cóm al segle següent l’arribada del ferrocarril esquinçava en dos aquell gran “sorral”, l’extensa platja on una inmensa flota pesquera omplia d’activitat comercial i vida l’aleshores ja ciutat. De la oposició fèrria dels pescadors a la insta·lació de la línia, i finalment de la industrialització incipient, que amb pas decidit canviaria per sempre més la fisonomia de la ciutat i els hàbits dels seus habitants.
La Tempesta: Un 31 de Gener de fa ara 101 anys, el de 1911, després de la calma de primera hora del matí, una imprevista gota freda s’instal·lava sobre tota la costa Mediterrània. Des de Blanes a Alacant, un gran temporal amb ones de 8 metres destroçava tot el que trobava al seu pas. Tant barques de pesca com vaixells mercants sofrien les conseqüencies de la mar esverada, algunes d’elles estavellades a la costa o al rocam dels ports, i que en un tràgic balanç s’emportaria la vida de 140 mariners, 11 d’ells de Badalona.
Hores d’engoixa, de patiment, … i després el dol, les protestes per la manca de serveis de salvament i d’infraestructures portuàries a mig fer (Madrid, quina casualitat) , els ajuts econòmics, la solidaritat de la gent …
La memòria, aquesta aliada nostre ens rescata la notícia de l’oblit, gràcies a la constància de la investigació, al testimoni documental, al testimoni directe (la memòria oral) dels descendents dels nostres besavis …
La memòria, sigui sempre benvinguda la memòria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies!
Espero que et seguin útils, cordialment MDolors