FINESTRA FOTOGRÀFICA

Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.

19 de febrer de 2012
7 comentaris

Badalona (28) – Memòria d’un naufragi

19 de Febrer 2012

La memòria, i més concretament, la memòria col·lectiva, pot resultar un concepte tant fràgil com potent.  La seva absència és capaç de mantenir-nos en una perpètua ignorància, i de sobte un dia ens pot posar al davant el relat d’uns fets que inexplicàblement s’ens havien no amagat, però que restàven en un profund oblit.

Aquest és el sentiment que he experimentat avui a la trobada davant la platja del cicle “Quedem?” d’Òmnium Cultural, quan la Montserrat Rectoret començava el seu relat d’el gran naufragi …
 …/…

Abans, i sàviament però, ens posava en antecedents sobre la Badalona pescadora del s.XVIII, aquell petit nucli urbà abocat a un mar que donàva subsistència a una gent humil i treballadora.

De cóm al segle següent l’arribada del ferrocarril esquinçava en dos aquell gran “sorral”, l’extensa platja on una inmensa flota pesquera omplia d’activitat comercial i vida l’aleshores ja ciutat. De la oposició fèrria dels pescadors a la insta·lació de la línia, i finalment de la industrialització incipient, que amb pas decidit canviaria per sempre més la fisonomia de la ciutat i els hàbits dels seus habitants.

La Tempesta:  Un 31 de Gener de fa ara 101 anys, el de 1911, després de la calma de primera hora del matí, una imprevista gota freda s’instal·lava sobre tota la costa Mediterrània. Des de Blanes a Alacant, un gran temporal amb ones de 8 metres destroçava tot el que trobava al seu pas.  Tant barques de pesca com vaixells mercants sofrien les conseqüencies de la mar esverada, algunes d’elles estavellades a la costa o al rocam dels ports, i que en un tràgic balanç s’emportaria la vida de 140 mariners, 11 d’ells de Badalona.

Hores d’engoixa, de patiment, … i després el dol, les protestes per la manca de serveis de salvament i d’infraestructures portuàries a mig fer (Madrid, quina casualitat) , els ajuts econòmics, la solidaritat de la gent …

La memòria, aquesta aliada nostre ens rescata la notícia de l’oblit, gràcies a la constància de la investigació, al testimoni documental, al testimoni directe (la memòria oral) dels descendents dels nostres besavis …

La memòria, sigui sempre benvinguda la memòria.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Felicito a en Francesc per haver sabut sintentitzà tant sàviament el que es va explicar a la xerrada. Això només ho pot fer una persona intel·ligent i sensible…
    Gràcies!
  2. Francesc, gràcies per transmetre la intensitat del relat, de la memòria… jo vaig tenir ocasió d’escoltar la Montserrat l’any passat, i responent a la teva pregunta et deixo els enllaços a dos apunts que vaig penjar al meu bloc en aquell moment: lo nàufrag salvat (un poema de l’època que en l’acte va llegir l’Andreu Solsona http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/188928, i temporal mar endins; dilluns farà 100 anys del naufragi
    Espero que et seguin útils, cordialment MDolors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.