FINESTRA FOTOGRÀFICA

3 d’Abril 2009

Voldria parlar una mica del barri de Canyet.

Es tracta del nucli menys urbà de Badalona, i també del menys habitat. De fet, és potser l’única zona de la qual s’en podria dir encara “rural” de la ciutat, i on s’hi conserven una bona part de masíes importants.

Canyet ens dóna la benvinguda …   
… a la ciutat quan tornem cap a casa des de la comarca del Vallès, i ens permet identificar tot d’una el mar d’edificis i carrers que aviat trepitjarem.

Canyet representa les sortides dels diumenges de “costellada” de quan érem petits.  Desprès també, les primeres alenades de llibertat dels nostres 18 anys: Estrenem carnet!. – Ens trobarem a l’Oliva! … (aquella discoteca tant familiar ..). Visites a casa dels Srs. Riera … (evidentment, de la riera de Canyet).

Anys més tard, passejades en familia per aquells camins, aleshores polssosos i no massa bén cuidats, amb espais de renta-cotxes “furtius”.   I de cop, la descoberta d’un monestir!, el de Sant Jeroni, en aquell indret tant insòlit i inesperat, i que amb el temps hem anat coneixent i aprenent a valorar i estimar.

Repoblament d’arbres, misses del gall a la seva parròquia, aquella allunyada església, noves caminades … En definitiva, un lloc viscut i entranyable.