17 de gener de 2026

El contrallum atrapa, és inevitable! Avancem per un camí, un carrer o per la muntanya i ens enfrontem sense pensar-ho a allò que ens ve de cara. És l’afany d’un mateix per lluitar contra l’adversitat, de guanyar la partida, d’imposar-se.
L’escena del contrallum atrau perquè no intenta amagar res: mostra arrugues, defectes, susceptibilitats; és, per tant, molt superior a nosaltres. És potser aquest el misteri, on rau l’encant de la seva màgia?
Formes cridaneres s’endevinen, entre els clarobscurs, ben retallades. És això que veuríem si poguéssim disseccionar la nostra ànima?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!