FINESTRA FOTOGRÀFICA

14 de juny de 2025

Quan a inicis de l’any passat vam començar els assaigs de l’obra —o, menys encara, quan mesos enrere se’ns havia acudit transformar el conte original en guió de teatre—, no ens podíem imaginar que el dia de l’estrena serviria com a excusa d’un modest homenatge a l’autor, Ngugi wa Thiong’o, ja que va morir fa justament tres setmanes a l’edat de vuitanta-set anys.

Escriptor reconegut arreu del món —que fins i tot havia optat diversos cops al premi Nobel— era nascut a Kènia, al bell mig de l’Àfrica, un país amb extensions de la mateixa selva humida que veurem a l’escenari. De primer, escrivia en anglès, la llengua dels colonitzadors del seu país, fins que un bon dia va decidir fer-ho en kikuiu, la seva llengua materna. Uns escrits en què la denúncia de les injustícies socials i culturals hi tenia un pes més que important. Així que l’enfrontament amb el poder neocolonial establert li va valdre passar un any a la presó, on es refermaria en el rebuig a l’ús dins del seu país de qualsevol llengua estrangera, per tal d’afavorir la cultura autòctona com a pilar de la plena independència. En sortir-ne de la presó, va continuar patint persecució política i marginació social per causa de les seves idees i va haver d’exiliar-se als Estats Units, on treballaria de professor universitari ensenyant literatura, sense deixar l’activisme sociopolític.

En paral·lel va continuar escrivint novel·la, teatre, assaig, tractats diversos, tenint sempre com a far els valors que el guiaven des de jove: els drets humans, la igualtat entre les persones, l’amor i la tolerància. Tal és el cas de l’obra que el dia 17 representarem, una interpretació lliure de la seva “REVOLUCIÓ VERTICAL”, que no pretén ser sinó un cant a l’entesa entre els humans:

Cames i braços del cos humà, assistits per altres òrgans, es converteixen en els personatges principals de la trama, en què la seva bona sintonia inicial es veurà truncada pel verí de les enveges i els recels. Mentre els animals de la selva contemplen astorats la rivalitat entre les parts del cos humà, un comitè de savis ordenarà resoldre la trifulga amb una competició, per veure si són les cames o són els braços els més importants. Finalment, aquesta faula ens demostrarà que si hi ha col·laboració i harmonia, si som capaços de treballar plegats i aparcar les nostres diferències, podrem aconseguir junts qualsevol fita.

Volem pensar que al senyor Thiong’o, des d’allà on es trobi, li agradarà veure com uns actors (petits i grans) del barri de Sant Roc de Badalona recullen el testimoni del seu ideal de germanor entre les persones que habiten aquest món.