FINESTRA FOTOGRÀFICA

25 d’abril de 2025

La vall de Betlem, ruta planera, racons amagats, territori ombrívol, també assolellat. Pedres nocturnes, restes d’un passat; l’aigua circulava —fa temps que ja no— per aqüeductes que regaven el sòl; ara elements arquejats del paisatge. Terra de pinassa, a voltes mullada, de vegades polsosa. Grocs i verds es combinen amb el vermell de les roselles, i un arc de Sant Martí sovint decora l’entorn. Canyes i barrancs, un xiprer solitari, atzavares silvestres, el conreu es recupera sota el vell monestir. Sant Jeroni ens vigila i el seu carilló repica els quarts i les hores; no estem pas sols, si això és què semblava. Un diàleg constant amb la creu de la banda contrària: Montigalà custodia, entre grafits i sargantanes, la ciutat propera. Ginesta lluminosa, revolts del camí, ofrena de sorpreses… M’acosto ja al cim de la vall, la marinada em refresca, m’aturo a tocar d’una segona creu, que marca el terme. La pista s’eixampla, trànsit discret i esporàdic, de persones i bicicletes, algú burxa amb un pal els marges, collita de caragols i d’alguna herba remeiera. El campanar no s’atura, company sense reserves. Entro al monestir que reposa sota dues ermites, sentinelles. El claustre és un oasi de pau; pau entre la pau que ja era. La murtra del jardí continua ben viva. La calma del lloc s’incrementa amb el cant de les oques, els peixos de la bassa, l’olor d’humitat de les estances secretes; potser algun ésser superior ens observa?