FINESTRA FOTOGRÀFICA

3 d’abril de 2025

Enfilem amunt per la riera de Canyet. Antigament, tota ella era una avinguda de terra, polsosa a l’estiu, humida i coberta de fullaraca durant els mesos de tardor. Fulles que es desprenien de les fileres de plàtans gegantins de banda i banda, com encara ho fan ara; malgrat que és l’asfalt qui les recull, i els sostres dels cotxes aparcats arran de les voreres.

Cal anar més enllà del pas inferior de l’autopista per defugir la zona urbanitzada de Bufalà, malgrat que també el terra sigui ara de ciment. Tot i això, a mesura que avancem, el brogit del trànsit va quedant apaivagat, i comencen a saludar-nos cases antigues de pedra, patis enjardinats i petits horts de masies primigènies.

Una mica més amunt, els plàtans de tronc abonyegat, que perseveren, deixaran espai, de tant en tant, a algun carreró encara més tranquil —com el de la imatge que il·lustra l’apunt. A poca distància més, haurem arribat al nucli central del barri on fa estona que ens trobem, el de Canyet: un poble envoltat de natura, dins el terme municipal de la ciutat.

A partir d’aquí, podem continuar pujant, entre boscos d’alzinars i de pinedes, pel camí que mena al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, una joia amagada enmig la vall de Betlem i custodiada pels turons on reposen les ermites de Sant Onofre i Sant Climent. Si acabem la caminada en qualsevol d’aquests petits cims, veurem com la gran metròpoli del Barcelonès i el blau del mar —que ens semblarà a tocar— dominen el paisatge.