FINESTRA FOTOGRÀFICA

21 d’agost de 2024

Damunt del turó boscós,
camino per la flonja capa
de pinassa.
L’aire que no corre,
està encara reescalfat
pels trenta graus del migdia.
Canta una cigala, molt a prop,
però calla quan m’hi acosto.

I el silenci torna a envair l’arbreda,
si no és que passa alguna moto
a tot gas per les corbes de la carretera
o els integrants
d’algun grup de footing tardorenc,
que, alhora que corren,
van contant-se a crit pelat
mil històries intangibles.
És possible que també travessi
pel camí proper
el camió que recull la brossa
dels contenidors,
de les quatre masies que hi perduren,
malgrat que sempre passa de llarg
de la que hi ha escapada pels vorals.

Per uns instants, torna la quietud,
i respiro a fons l’aire càlid;
això sí, net i transparent, perquè ha plogut
una mica els últims dies.
Alhora, la cigala
reprèn tossuda el seu cant,
no vol abdicar del domini de l’espai
ni del capvespre.