FINESTRA FOTOGRÀFICA

19 d’octubre de 2025

(Fotografia: Neus Bonet)

La 1a jornada literària BADALLETRES va ser justament ahir, així que avui pot ser que sigui aviat per valorar-la amb la necessària perspectiva i objectivitat —les emocions viscudes estan encara massa tendres. I també serà difícil escollir només una fotografia que n’il·lustri l’essència. Tanmateix, no puc evitar-ho; em cal transmetre i explicar, més que el contingut de les activitats —que ja se saben pel programa—, les emocions d’un dia que ha estat molt especial.

Abans, però, per a qui no sàpiga de què va la cosa, diré només que a l’Associació BDN Escriu —de la qual tinc l’honor de formar-ne part, en qualitat de secretari—, després d’una trajectòria de tres anys de singladura, vam decidir fa uns mesos tirar endavant aquest projecte, el qual pretenia donar a entendre que la literatura no està només en els llibres de narrativa, sinó que, a més, la trobem als guions de teatre, a la preparació de monòlegs parlats, a les lletres de les cançons… I l’afany de donar forma a aquesta idea va portar-nos a elaborar un programa força ambiciós, que no sabíem si superaria les nostres possibilitats.

I, tornat al terreny de les emocions, la meva humil opinió és que no, que —malgrat els entrebancs i els imprevistos de tota mena— la celebració d’aquesta 1a Jornada BADALLETRES ha sortit millor del que esperàvem. Per corroborar-ho, només calia, ahir, estar-se una estona a la sala d’actes on celebràvem les activitats del matí i observar els rostres d’un públic amatent a les intervencions d’associacions amigues convidades, de les editorials de proximitat que van tenir el detall de voler participar, dels músics de professió que —fent tertúlia— compartien algun secret sobre com fan les seves lletres; també atents als versos d’un recital poètic amb caràcter o assaborint uns pastissos de disseny; com, igualment, només faltaria!, remenar per les parades de llibres que hi havia a les carpes de l’exterior. I, ja a la tarda, veure també com de concentrats estaven els assistents (més nombrosos encara) per descobrir novetats literàries, per saber-ne més sobre l’univers del microconte, per escoltar un parell d’actors en acció i per acabar cantant plegats les cançons dels nostres cantautors més estimats.

Em disculpareu, que —volent-ho o sense voler, tant se val— diria que he fet una mica de trampa, perquè indirectament he acabat dient el programa i m’he deixat pel camí les meves, d’emocions. Aquí van, doncs, per rematar la crònica:

Després d’unes setmanes prèvies en què tot s’accelerava i la llista de temes pendents costava de veure’s reduïda, va arribar el dia assenyalat (el 18; o sigui, ahir, això ja ho he dit) amb els deures tots fets. Uf!, un descans enorme… Però el mateix matí de la Jornada, els nervis tornaven aflorar —ja ho veieu, en mi, persona més aviat tranquil·la—, i de quina manera, en comprovar que tot anava lent. A la fi, la logística va quedar ben instal·lada, i els minuts de demora inicial vam anar compensant-los a poc a poc. I, entre presentació i presentació, em notava a mi mateixa que cada vegada podia respirar millor. Així, el matí finalitzava amb uns poemes més que emotius, creats expressament per a la Jornada, i amb la tranquil·litat que el BADALLETRES havia agafat ja una velocitat de creuer. No obstant això, va venir la pausa obligada del migdia, que des de l’organització havíem volgut convertir en un dinar de germanor. I, ja durant la sessió de tarda, la satisfacció de veure que tot estava sortint bé va permetre gaudir encara més de les intervencions que teníem programades.

I fins aquí el resum d’urgència d’un BADALLETRES que ens ha deixat a tots (organitzadors, participants i públic assistent) un molt bon sabor de boca. Hi ha qui ja en demana més…, tot esperant l’edició de l’any que ve. Per ara, però, toca descansar una mica i assimilar bé això que hem fet, i què ha suposat aquesta primera edició, tant per a BDN Escriu com per a la ciutat de Badalona. Temps tindrem per pensar en el 2026 i, potser, també, per fer un dia d’aquests una valoració més reposada de la que just hem acabat de gaudir.