FINESTRA FOTOGRÀFICA

10 de novembre de 2024

Ahir, dia 9 de novembre, les voltes de la magnífica cripta de l’església de la Reparació, de Tortosa, van il·luminar-se no tan sols amb els efectes de colors que feien destacar-ne les columnes, els arcs, els capitells, sinó sobretot amb les cançons d’Arturo Gaya i els seus músics. Va ser una primerenca posada en escena d’un treball d’orfebreria musical que dona vida als versos d’Abu Bakr al-Turtuxí, erudit i poeta nascut a Tortosa el s. XI, de l’època en què la ciència, la tècnica i la cultura musulmanes dominaven gran part de la península.

Els versos d’Abu Bakr no tenen res d’extemporanis; ans al contrari, representen un al·legat que (malauradament) podria considerar-se ben actual contra la guerra, l’abús de poder i la inutilitat de certs governants. Uns versos que exalcen també la importància de les coses senzilles. No debades, el recital començava amb el tema “Ets tan pobre que només tens diners”, que ja representava tota una declaració d’intencions de per on s’encaminaria la resta.

“… Amb les espases pots tallar colls

i en canvi no pots cosir bufandes.

He vist qui són culpables de la guerra

i sabedors que crema amb lo seu foc

a aquells que en són del tot innocents.”

La veu nítida i precisa del cantautor (tortosí com el poeta) i de dues més de femenines fent de cor, amb l’acompanyament o els solos de la guitarra, el continu del contrabaix —o estones el baix elèctric—, d’unes percussions sempre encertades i d’un apassionat so de violí com a cirereta del pastís, van fer que durant una hora tots els presents a la vetllada poguéssim tocar amb les mans (també amb el cor) un bon tros de cel.