17 de Gener 2016
La meva recent visita al Principat d’Andorra, després de bastants anys de no ser-hi, m’ha donat una sèrie de noves sensacions, que d’alguna manera han trencat agradablement aquella imatge anterior de lloc encongit i bigarrat que en tenia.
En un únic dia de travessa, venint de Puigcerdà i entrant pel costat francès, ens trobem un Pas de la Casa tranquil d’un dilluns al matí, amb alguns esquiadors al voltant (pocs), i amb una nevada incipient que convida a tirar cap a vall, per si de cas el temps no es complica.
Després de pujar el port d’Envalira, i creuar entre fred i espessa boira les pistes de Grau Roig, baixem d’una revolada fins a la capital, travessant les parròquies centrals perseguits per pluja fina. Soldeu, Canillo, Encamp … fins a arribar a Andorra la Vella.
Trobo espais de ciutat més amples i endreçats. Illes de vianants que no existien. Un centre comercial més atractiu, que tot i trobar-nos en plena campanya de Reis no presenta aglomeracions, i ens convida a passejar-hi d’una forma més amable.
El fred hi és, uns zero graus més o menys, però l’aire serè de la tarda, refresca la cara sense resultar excessiu ni dolorós. En resum, s’hi està molt bé. Així que després de dilatar al màxim el nostre dia de vacances entre botiga i botiga, enfilem novament ja ben fosc cap a Catalunya, això sí, per disposar-nos abans a la preceptiva cua dels controls policials de la frontera, previs a la Seu.
Un cop a la Cerdanya, la fosca de la nit ens acompanya de camí fins a Bellver. Així que les fabuloses vistes d’Arsèguel, del Cadí nevat, de Martinet o dels revols del riu Segre, les haurem de gaudir a la següent visita.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!