3 de juny de 2026

Hi ha els de Baltasar, potser els més coneguts, ullals o surgències d’aigua del subsol a tocar del Delta, però tenim també els de la Carrova, que envolten el petit turó on s’erigeix la imponent torre medieval del mateix nom. Tant els uns com els altres representen vertaders oasis de calma, per on poder perdre’s caminant…
Ullals, us en diuen, un nom amb una certa aurèola de misteri. / Ullals, surgències d’aigua cristal·lina, / brolladors arran de terra / extensos o petits / teniu diverses mides.
Configureu racons de pau, / de bellesa i harmonia / sou un bàlsam per als sentits / espais a vessar de matisos de verd i de blau / per on la llum es filtra.
El vostre perfil es configura en forma d’ull, / o potser no, / malgrat que sempre aprèn a encabir-se entre l’arbreda, / siguin àlbers, eucaliptus, pins o palmeres, / des d’on els ocells contínuament refilen.
És una gran sort poder escolar-se també / —en condició d’humà minúscul— / pels vostres camins arrecerats del Sol; / per bé que de vegades tortuosos i amagats entre falgueres i altre fullam, / regalen a l’estiu l’ombra divina / i el desig de mai sortir-ne.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!