FINESTRA FOTOGRÀFICA

31 d’octubre de 2025

.     

L’objectiu de la tarda era assistir a la projecció del documental “La veu de les muntanyes”, d’Ester Fayos, el qual aniria seguit d’un concert de folk acústic d’un grup anomenat Buenaventura.

Deixem La Ràpita per fer el trajecte de dotze quilòmetres en cotxe per la carretera general; a mesura que s’avança per aquest tram quasi rectilini situat entre la serra del Montsià i el mar —tots dos elements gairebé a tocar de la via—, sento curiositat de veure com serà l’últim poble d’aquesta part de Catalunya i punt neuràlgic intermedi dels Països Catalans. Val a dir que el nucli central del poble es força acollidor, i ho és molt més encara l’edifici de la Biblioteca Trinitari Fabregat —que és on se celebra l’acte; de construcció diàfana, no gaire gran però molt acollidor i lluminós, i que sembla sobretot ben equipat.

Arribats a l’hora justa, la sala polivalent està ja quasi plena, malgrat que van entrant encara més persones. Un ple fins a la bandera, perquè el motiu s’ho val. La projecció tracta de la repressió franquista contra els masovers que donaven ajut als maquis, guerrillers a favor d’una república ja suprimida per la dictadura, que van lluitar fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta. Així, anem coneixent testimonis de familiars directes que expliquen els crims comesos per la Guàrdia civil, sota el pretext de suposats intents de fuga de la gent detinguda per col·laborar amb els guerrillers; tot i que, en alguns casos, eren víctimes també de revenges personals, com la que va patir un senzill pintor d’ofici. La sessió ens va proporcionar durant una hora dades concretes (8.000 assassinats, entre maquis i masovers que els ajudaren) d’uns crims mai investigats ni menys encara reparats, de masies evacuades a la força per tallar el suport a la guerrilla; i, a conseqüència de la por, sobre el bestiar i camps de conreu abandonats de les comarques del Maestrat i de les Terres de l’Ebre.

La cirereta a la vetllada va posar-la el grup de folk Buenaventura, integrat per tres músics del País Valencià especialistes en temes reivindicatius i de denúncia: segons el presentador, la “nova-Nova Cançó” que fa falta avui, en aquests temps que vivim en què es vol imposar una involució pel que fa als drets fonamentals; uns abanderats de la memòria històrica que van oferir-nos el recital “Cançons guerrilleres, republicanes, d’anar a la contra”, amb alguns temes coneguts, com Bella Ciao i Gallo rojo, gallo negro, però sobretot amb composicions pròpies com Tamborileiro, una cançó preciosa cantada en gallec per un dels integrants, el tema satíric de denúncia de la famosa “llei de Concòrdia” del govern valencià actual, o el dedicat al guerriller Florenci Pla Messeguer (conegut amb el sobrenom de “La Pastora”).

Fins ahir, no coneixia Alcanar —ni, per descomptat, la seva flamant biblioteca—; la història dels maquis, sí, tot i que no amb tant de detall; i també va ser per a mi una bona descoberta la del grup de folk, amb la càlida veu d’Esther Vinuesa, també acordionista, i de l’apassionament dels altres dos músics, Albert García i Antonio Iglesias, tant amb la veu com amb les percussions, l’ukulele i la guitarra.