1 de novembre de 2021 M’agradaria escriure quelcom sobre els panellets, però no d’uns de qualsevol, sinó d’aquells que sabia fer la meva mare. Intentar descriure aquelles safates que sortien com per art de màgia del seu forn, d’aquella cuina diminuta: de pinyons o variats d’ametlla, amb gust de cafè (els seus preferits) o de
27 d’octubre de 2021 Si passem per València, resulta obligat deixar-se caure per la Ciutat de les Arts i les Ciències, ubicada on antigament passava el curs del Túria. Arquitectònicament parlant, una amalgama de formes que semblen representar animals marins inversemblants; figures arriscades, sorprenents, gairebé impossibles: estètica Calatrava, ben reconeixible. L’experiència consisteix a passejar-se per
16 d’octubre de 2021 El temps: aquell concepte abstracte i alhora tan real, tan difícil de comprendre i de definir. Diuen que només el present existeix, però, el temps present no existiria sense la petja d’un passat ni sense l’expectativa d’un futur; no seria possible ubicar-lo. El temps és sempre relatiu, això sí que resulta
10 d’octubre de 2021 Quan la llibreria “Daina” va deixar d’existir (ja l’any 2006), convertida en runes —igual que tota una illa de cases— per les obres de l’estació de metro Pompeu Fabra, a Badalona vam perdre un espai intel·lectual de referència. El seu doble aparador (fent cantonada amb els carrers Martí Pujol i Anselm
5 d’octubre de 2021 Després d’haver rondat per les successives sales, arribava per fi a la darrera; aquella que, segons el cartell de l’entrada aglutinava la màxima expressió de l’art recopilat dins del museu. Va traspassar el llindar, disposat a rebre múltiples impulsos sensorials, a deixar-se seduir pel seu més que probable excés creatiu. L’home
29 de setembre de 2021 Tinc a les mans aquell llibre gastat de poemes, que —ho recordes?— ens agradava analitzar plegats, que com avui hauré rellegit tantes vegades. Per què, amb qui sinó que el nostre Lamartine podria emmirallar-hi els sentiments d’aquest moment? Però aquest matí l’he hagut de buscar, me l’havia deixat ahir vespre
14 de setembre de 2021 Quan aviat passi el període estival, que aquests dies de mitjan setembre encara mostra una certa embranzida, anirem entrant de mica en mica a la tardor. Molts ocells (sortosament, cada cop en tenim més a les ciutats) emigraran cap a trobar climes més propicis; els aiguats i la fresca aniran
8 de setembre de 2021 Colom és un carrer del barri del Centre, recte i perpendicular al mar. Comença (o acaba, segons es miri), justament a prop de la platja, a tocar de les vies del tren, i puja —interromput tan sols per la plaça dura de La Plana— fins a anar a petar a
2 de setembre de 2021 Cinquanta-dos anys de convivència no són pas poca cosa! M’havia acostumat a la teva imatge omnipresent, a la teva geometria ròmbica i color taronja, a fer el gest de pagament amb tanta devoció i naturalitat com qui posa sucre al cafè amb llet o es corda les sabates… Un gest
29 d’agost de 2021 —Ja poden passar, ja…, que és obert! La senyora havia sortit expressament al carrer en haver observat des de dins que algú mirava per entremig del vidre glaçat de la porta d’entrada. L’estil islàmic de l’exterior de l’edifici ens havia cridat força l’atenció. “Casa de Cultura”, deia la placa de fora.
23 d’agost de 2021 “L’últim emperador”, la fabulosa pel·lícula de Bernardo Bertolucci que abans-d’ahir van passar per televisió, em va tenir —les dues hores i mitja de durada— clavat a la cadira de casa (canal Betevé, sense cap mena d’interrupció publicitària, ni per fer tan sols el tall reglamentari de la mitja part de la
18 d’agost de 2021 Recordo encara el seu aroma intens i salvatge, el color roig brillant, el fort sabor afruitat, l’escuma que formava el líquid en donar voltes, remenant-se dins la gerra, i les gotes condensades a l’exterior del vidre… El dia havia estat més que calorós, la xafogor intentava penetrar en cadascun dels porus
12 d’agost de 2021 Passar l’agost a Badalona resulta una experiència singular. El brogit habitual de la ciutat queda interromput de sobte —i més encara en aquesta setmana del mig en què ens trobem— per una pau sobrevinguda. A més, la forta calor i la xafogor quasi constants d’aquests dies incrementen la sensació de la
7 d’agost de 2021 Durant una ruta pel Penedès, després d’haver passat entre els conreus de vinyes de l’Arboç, de La Gornal i de Clariana per escometre tot seguit la riba del Foix, es començava a escoltar quelcom radicalment diferent del cant dominant de les cigales i al de les arbredes mogudes pel vent de
1 d’agost de 2021 Venint d’Arenys de Mar i a poca distància del poble bessó d’Arenys de Munt, es troba un petit tresor amagat entre la vegetació de la riera: Castell Jalpí. No cal explicar gran cosa més, millor arribar-se-hi i vorejar el sender perimetral del llac, entre desmais i sota el perfum de clavellines;