7 de juny, 2020 Les grans ciutats, per més denses i bigarrades que resultin, tenen – afortunadament – racons on és possible caminar sense tenir la sensació d’estar observat per mil mirades. Llocs on la història intenta emergir de sota les pedres, i on el ressò de cada passa ens fa refermar la nostra identitat.
1 de juny, 2020 Els carrers estrets i solitaris tenen sempre aparença d’intemporals. Sorgeixen de cop del no-res, com per art de màgia enmig d’un conte de fades, en girar normalment la vista cap alguna cantonada de la ruta principal. En certa manera fan com si volguessin convidar a entrar-hi, però els guanya el recel
29 de maig, 2020 Quan cada final de maig s’acosta, la Finestra Fotogràfica acostuma a mirar una mica porticons endins, per intentar ressituar-se amb la intenció de fer una mena de balanç. El pas del 12è al 13è aniversari, val a dir que ha estat molt ràpid, i els apunts s’han anat succeint de manera
24 de maig, 2020 Ara que som en plena primavera, ara que el pol·len campa desbocat empès pel vent canviant, ara que el Sol comença a fer evident la seva calidesa, m’ha vingut de gust – per contraposició – evocar un dels paisatges més singulars del nostre país: La zona volcànica de la Garrotxa, on
16 de maig, 2020 Entre balcons inacabats i algunes cases velles, la silueta de l’església sorgeix enmig la blanca clariana que s’obre entre l’arbreda de la rambla de Sant Joan. És un passeig que antigament havia estat riera sorrenca, d’aquelles que sovint recollien les aigües torrencials, que baixaven escortades a cada costat per fileres d’alts
10 de maig, 2020 L’any 1940 va ser el de la primera cremada del dimoni, qui sap si com a intent de revulsiu per superar males consciències i els estralls generats per una guerra civil just acabada. Avui en fa doncs vuitanta, durant els quals s’ha deixat de fer només una vegada, la del 1944,
4 de maig, 2020 Una de les millors experiències de l’estada a Budapest de l’any passat, va tenir lloc al Teatre Danubi (Duna Palota, en hongarès). Un edifici d’estil barroc, però construït a les darreries del s. XIX. Situat a la zona plana de la ciutat (Pest), al passeig Zrínyi, un dels més cèntrics de
30 d’abril, 2020 Era un capvespre de desembre, ja a una hora prou avançada com per ser fosc. Tornava de la feina, caminant i travessant la plaça. Aquell tros de trajecte s’havia convertit últimament en un paratge inhòspit, ja que les obres de Glòries envaïen tot l’espai. Era 2106, feia anys que havien començat i
24 d’abril, 2020 En ple passeig de Mar, a tocar de la platja de Riells, assegut sobre un tros de mur de pedra, el Petit Príncep mira abstret la boia. Observant-la fixament, potser podrà arribar a descobrir algun dia els grans misteris de l’existència, que de fa ja molt de temps el mantenen ocupat, d’ençà
19 d’abril, 2020 Ahir va fer tot just mig any que les Marxes per la Llibertat arribaven a Barcelona. Mig any més que els nostres presos polítics continuen a les també “nostres” presons en condicions encara més deplorables, per causa de la pandèmia. Mig any en què políticament no s’ha avançat gens, ans el contrari,
17 d’abril, 2020 Durant bastant de temps, l’aprenentatge del Tai-txi va tenir un lloc important a la meva vida. A partir de moviments senzills primer, per després anar integrant tota la sèrie de la taula taoista, notava com el cos anava agafant una certa harmonia, com també, almenys durant l’estona que durava l’activitat, l’equilibri interior
12 d’abril, 2020 En aquest apunt el text és dins la imatge, damunt la qual – com ja sabeu – podeu clicar per veure-la amb la resolució adequada. Que tingueu tots un bon Diumenge de Pasqua.
9 d’abril, 2020 Aquest any, per raons òbvies, no hi haurà processó. Una processó de Dijous Sant, la “del Silenci”, originària del segle XVII, la qual queda avui en situació de confinament. Tot i que de petit i encara d’adolescent, la celebració d’actes religiosos era una constant a la meva vida, després no vaig tenir
8 d’abril, 2020 El Palau Municipal d’Esports de Badalona, o més conegut com a Palau Olímpic, va ser seu principal de les competicions de bàsquet durant els Jocs de 1992, en què Barcelona i tota la seva àrea metropolitana va rebre un fort impuls quant a noves infraestructures. Un llegat que
4 d’abril, 2020 Era un estiu, en una platja / Era un capvespre en què una boirina començava a fer difuminar l’eterna ratlla / Era olor de sal i de cubata, una festa juvenil, eren jocs de pilota, ja fora de l’aigua / La temperatura era ja suau, a l’hora en què el gruix de