3 de setembre, 2020 Deambular pel nucli antic de Pineda de Mar resulta una aposta segura per trobar joies com la de la imatge. Són allà, col·locades de forma aleatòria i força discreta, enfront de qualsevol placeta o al llarg d’algun d’aquells carrers que desprenen una pau com pertorbadora. Construccions singulars, alienes i impassibles al
30 d’agost, 2020 Vint-i-cinc anys d’un viatge de feina. Nord de la Xina, a tocar de Corea. Una ciutat industrial, que podria bé semblar Terrassa o Sabadell (però als anys seixanta). Una gran fàbrica estatal de camions reconvertida en part per a la construcció de turismes Wolkswagen. La seguretat hi està militaritzada. Jornades de treball
26 d’agost, 2020 L’atractiu d’un simple mallat de formes arquejades, àgils figures còncaves i convexes que semblen ballar en parella una dansa alternativa. Combinació perfecta de colors i una subjecció quasi invisible: Compte! Que l’estat d’èxtasi de la geometria i l’alegria del disseny podrien encomanar-se fàcilment, o fins i tot sense remei, a l’observador que
18 d’agost, 2020 L’estany, aquest cop, ens tenia reservada una sorpresa: Un gran mantell de flors de lotus de colors diversos cobria gran part de la riba, a tocar de les pesqueres, fent de marc excepcional pel decorat – sempre esplèndid – d’aquest paisatge.
14 d’agost, 2020 Crònica d’un 4 d’agost a Calafell-Platja: Tal com era previsible, no resulta fàcil aparcar al centre, i cal recórrer diversos carrers fins als afores del poble, a tocar d’una extensa pineda. Allà, el carrer Tramuntana, on ja comencen a proliferar tot de cases adossades amb jardí, ens ha reservat un foradet per
9 d’agost, 2020 Davant de la grandesa del personatge, que ahir va morir a l’edat de noranta-dos anys, la resta d’humans no podem sinó sentir-nos empetitits. Enfront de les paraules del bisbe Pere Casaldàliga, no sé trobar-ne d’altres que puguin complementar, ni molt menys glossar, la seva figura. Tan sols m’atreveixo a recollir doncs aquí,
6 d’agost, 2020 Badalona és una ciutat particular, de grans contrastos. Un lloc on resulta igual de possible prendre un refresc en un entorn glamurós a peu de platja, que deambular prop de solars mig abandonats. Escrutar des del carrer els badius de les antigues cases de pescadors, mentre s’intenten esquivar aquelles quatre o cinc
1 d’agost, 2020 Normalment, he intentat mantenir sempre treball i lleure en espais ben compartimentats. Avui però, em resulta inevitable fusionar-los, ni que sigui només per donar sortida a algunes sensacions derivades de l’esdeveniment del dia. Una jornada, que no per més esperada, resulta estranya, particular. En què els mil balanços de vida fets anteriorment
25 de juliol, 2020 La visió de la ciutat aquell capvespre, baixant pels eterns carrers de trencadís, era com un caramel acabat d’obrir i a punt de ser assaborit. Al matí havia dominat la boira (i també el fred atlàntic de gener), però ara el Tejo apareixia amb tota la seva amplitud i serenor. I
18 de juliol, 2020 Poques coses poden despertar tanta emoció com la visió de les Illes Medes. Un enclavament únic de la Costa Brava, just davant de la platja de L’Estartit. La seva silueta rocosa es retalla contra el cel, i ens permet imaginar múltiples figures, mentre sentim el so de les gavines, que hi
10 de juliol, 2020 Era una cosa mai vista. El Passeig de Gràcia havia quedat totalment desbordat per milers de manifestants que potser no eren encara conscients de la potència del seu gest. Cares que aleshores podien reconèixer-se, per primera vegada, còmplices i partícips d’un objectiu comú i determinat. D’un anhel d’independència, que fins aquell
30 de juny, 2020 De tant en tant, dins del paisatge urbà emergeix alguna filigrana. Façanes que normalment poden passar desapercebudes, sobretot si no se les hi fa el manteniment que mereixerien. Ha passat també sovint malauradament en d’altres, que abans de ser descobertes per l’ull encuriosit algun pla urbanístic o inversió immobiliària les deixa
26 de juny, 2020 Un dels entreteniments casolans que ens ha aportat aquesta etapa de confinament ha estat l’observació diària del cactus del balcó de casa. Ja amb la primavera ben avançada va començar a despuntar la primera flor, que – tímidament primer – intentava sobresortir del capoll, però que un cop desacomplexada deixava lluir
21 de juny, 2020 Fa uns mesos, crec que pels volts de Nadal, tot passejant pel centre de Vic, l’aparador d’una pastisseria em va atraure la mirada. I la imatge d’unes exuberants merengues van transportar-me de manera automàtica i fulminant cap als meus set i vuit anys. De la mà de l’àvia ens aturàvem davant
15 de juny, 2020 Avui el dia ha començat amb una trista notícia, la mort inesperada del periodista i escriptor Manel Cuyàs. Els qui seguim de fa temps els sempre interessants debats del canal 3/24, al programa d’en Xavier Grasset, hem quedat orfes de cop d’un dels tertulians, a parer meu, més incisius i clarividents.