FINESTRA FOTOGRÀFICA

10 de Febrer 2008

Aquest mes de Febrer va començar una mica plujós. El diumenge passat tot donant un vol – càmera en mà – per la ciutat, l’aiguat em va sorprendre i des d’un portal, gairebé per casualitat vaig captar aquesta imatge de la Plaça de la Vila, presidida per l’edifici de l’Ajuntament.

Cal reconèixer que no es tracta d’un lloc especialment atractiu, però sí d’un dels meus indrets preferits d’aquesta ciutat que pot esdevenir alhora tranquil·la i sorollosa, culta i barroera, oberta i provinciana.

Un lloc que amb el pas dels meus cinquanta anys he anat sentint com a propi i que m’evoca tota mena de records dominicals:

Els avis ja ens parlàven del Refugi, …

… tot el soterrani de la Plaça, avui en dia sala d’exposicions d’art i diorames, era l’amagatall per excel·lència durant la guerra civil (evidentment no calia en aquest cas la coincidència en festiu).

De petit amb els pares, era un costum dels diumenges al matí (vivíem a pocs metres de la plaça) anar a "fer el vermut" al bar Serra (està situat a l’esquerra a l’altre costat de la carretera que hi travessa, la omnipresent N-II). A la façana, que per sort no apareix a la imatge, cal dir que li convindria una bona remodelació no sigui que algun dia ens caigui a trossos.

De les primeres sortides amb la colla d’amics, el nostre ritual de les tardes dominicals consistia, prèvia trobada a la plaça, fer la corresponent cua cap el cinema Picarol (queda just a la dreta, al costat de les palmeres), sempre amb dues pel·lícules i sessió contínua.   I després d’unes bategades de ping-pong o "futbolí" al bar Bahía (a la Rambla) tornàvem cap el Frankfurt de la Plaça de la Vila (encara vigent) on s’hi feien les millors salsitxes i bratswurts del món.

A l’esquerra podeu veure l’edifici del "Círcol Catòlic", un dels bressols teatrals de Badalona, i que uns anys més endavant va representar un punt d’obligada visita per portar els nens a les representacions dels tradicionals "Pastorets".

La plaça ha estat i és escenari de memorables Diades Castelleres, de fires de Sant Jordi, emplaçament del treballat pessebre nadalenc i de la bústia solidària de la campanya "cap nen sense joguina", de les fires de "Comerç just, correfocs, danses tradicionals, casaments, manifestacions reivindicatives, … i com no podia ser d’un-altre manera, de cel·lebracions dels triomfs de bàsquet de la Penya, … per cert, ara mateix es pot sentir desde casa una cridòria de gent que va cap allà, crec que s’acaba de guanyar alguna cosa, … caldrà anar-hi per comprovar qué passa.

Continuem bategant !