Ja ho diuen bé això, que la beguda és lletja i traïdora. Mireu el cas de Bocairent. L’anterior senyor alcalde agafa un cotxe oficial, té una topada i en fer-li la prova de bufar dóna positiu: cagada monumental. A partir d’ací el govern tripartit de Bocairent se’n va a rodar, i entren al poder el PP i els trànsfugues del PSOE, un dels quals és precisament l’exalcalde accidentat que es nega a deixar el càrrec, i al que des del PP havien posat a parir per llevar-lo de l’alcaldia.
Si això no fóra prou, la cerveseta (o el que siga) que es fera Dimas González (l’exalcalde) va acabar per capgirar també la correlació de forces polítiques en la Mancomunitat de la Vall, de manera que el PP va aconseguir la majoria absoluta i s’hi ha creat una crisi de funcionament més que considerable.
Són coses de la política, ja ho sabem.
L’ús (i la promoció si n’hi ha) del transfuguisme està mal vist, i els partits polítics ja s’han dotat d’una mena de codi per evitar-lo i castigar-lo. Un codi que deu parar per algun calaix sinistre, ja que clareta és la volta que s’aplica.
L’alcalde del meu poble (del PP), en alguna ocasió, ha demanat moderació a l’oposició i ha dit que en política no s’hi val tot. Ell mateix, com a president de la Mancomunitat, ha acceptat com a conseller a l’actual alcalde de Bocairent, que ha arribat al càrrec després d’haver pactat amb el trànsfuga al que prèviament havia dinamitat com a alcalde. No s’hi val tot: però què és tot?