FINESTRA FOTOGRÀFICA

Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.

27 de novembre de 2020
0 comentaris

Mataró

27 de novembre de 2020

La capital del Maresme és una ciutat poc coneguda en general per la gent de Badalona. Tot i que només ens separen vint-i-cinc kilòmetres i uns quinze o vint minuts de carretera recta (paral·lela a la costa), tendim a passar-hi normalment de llarg per l’autopista cap a Girona. Possiblement, no ho sé, el desconeixement sigui recíproc per idèntica circumstància quan els mataronins es desplacen a Barcelona.

El cas és que l’he visitat diversos cops durant els últims anys i cada vegada em trobo amb una ciutat més acollidora. Veure la gran escultura funcional de l’arquera, que ens dóna la benvinguda si hi arribem per l’N-II, comprar al mercat de la plaça de Cuba, admirar la façana de l’església de Sant Anna, o descobrir racons com el pati interior del veïnat de Can Marchal, només per posar-ne alguns exemples, ja justificarien la visita. Però Mataró és encara molt més: Un llarg passeig marítim, vestigis romans, un nucli medieval, edificis històrics conservats com cal, cases centenàries, modernisme, amples avingudes, fonts i places adornades amb gust, llibreries de vell i equipaments culturals, botigues i locals d’oci amb encant …

Ah! I també voreres per a vianants fermes i llises, ben arreglades, sense sots i on les rajoles no es belluguen. Certament, qualsevol badaloní que s’atreveixi a passejar per Mataró hi trobarà algunes semblances, però se li despertarà també, de ben segur, una sana enveja.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.