15 d’octubre de 2020
Era un matí gèlid d’hivern, l’endemà de Reis. Els carrers empedrats, quasi deserts, suaven encara de rosada. Petites estalagmites s’havien anat formant a les fonts públiques durant els últims dies de glaçades. Però l’ànim no era pas fred, sinó tot el contrari. Estava a punt de descobrir una de les més grans joies arquitectòniques del país. I res no va ser superflu, ni molt menys defraudador. La bellesa sublim d’aquelles formes s’elevava per damunt de qualsevol expectativa. El recolliment de les estances, els retalls d’història presents en cada pedra. Va ser una experiència mística com poques, quan cada toc del campanar remarcava encara més el silenci dominant en caminar entre aquells arcs quasi mil·lenaris.
A l’hora de triar una fotografia per l’apunt, m’he vist amb la dificultat de no poder descartar segons quines imatges, així que he hagut d’optar per fer una unió de dues, una de l’interior del claustre, i l’altra exterior, d’un dels carrers adjacents al monestir. Primeres preses realitzades amb la Canon que justament estrenava aquell primer dia de la ruta del Cister, integrada per Santa Maria de Vallbona, Poblet i Santes Creus, a les primeries de gener de 2017.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!