Barcelona (45) – La garsa

29 de setembre, 2020

Havia aparegut de cop, la garsa / Restava atenta a tot el seu voltant, / àvida mirada, / ulls inquiets, / un voler apamar-ho tot / en un instant.

Es veia com atemorida, / insegura i preocupada, / però enmig de tot aquell / camp d’oliveres / hagués pogut passar, de fet, / per indiscutible reina.

Cercava potser la parella? / O més aviat insectes, / algun animaló passavolant? / Pensava si més no / en les seves cries / que esperarien segur, l’àpat diari.

Mostrava la blanca panxa lluent / amb una pota aferrada a terra, / i l’altra a punt per voleiar, / a desplegar aquelles ales negres, / però irisades d’un llampant / color cobalt.

Quatre o cinc segons només, / va ser el temps per observar-la, / suficient però per admirar / la seva gràcia, / i veure com després pujava / cap a un cel més que daurat, la garsa.

 

Imatge: Parc central de Nou Barris (primavera 2020).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.