Montgat (2)

21 de setembre, 2020

El poble de Montgat, un conglomerat de nuclis urbans escampats entre turons, rieres i sorrals, tal com grapats de vida que esquitxen tots els racons disponibles, resisteix esquarterat enmig de carreteres, autopistes i la ruta ferroviària costanera. Capaç de treure el cap a base de constància i d’imaginació, preserva encara alguns indrets dignes de poder ser considerats trossets de paradís. Un estret i llarg camí a peu de platja permet recórrer tota la vila d’un extrem a l’altre, per fer caminada i admirar les vistes a la mar mediterrània, que amb el seu rompent d’ones continuat ens acompanya. Només caldrà però, això sí, parar compte per haver de compartir la ruta amb el trànsit rodat unipersonal de moda, cada cop més freqüent i veloç, dels patinets elèctrics, que se suma al ja tradicional – tot i que prohibit – de bicicletes, sobretot si ens vénen sense massa avís i pel darrere. No hi ha doncs cap paradís que ho sigui al cent per cent.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.