16 de setembre, 2020
Un diumenge de final de juny d’aquest any tan especial i una de les primeres sortides de la ciutat després del confinament estricte. La ruta ens conduïa a la comarca del Vallès Oriental, al terme de Cànoves i Samalús, per visitar un embassament per nosaltres desconegut i intentar trepitjar una mica de natura, tantes setmanes denegada.
I, oh sorpresa! En arribar ens trobem amb un mur de contenció poc convencional, que passa gairebé desapercebut, ja que és construït en terra compactada en lloc de l’habitual paret de formigó. Un pantà que ofereix aspecte d’estany, ja que a més els moviments de terres van ser repoblats amb nova vegetació tot just després de ser inaugurat al final de la dècada dels vuitanta del segle XX. L’aigua emmagatzemada es fa desguassar cap a la riera de Cànoves, que més endavant trobarà el riu Mogent, per confluir després aquest amb el Besòs.
La petita caminada fins al lloc, les olors aromàtiques d’arbres i matolls i la contemplació de la fosca massa d’aigua i de les muntanyes adjacents, acompanyat tot aquest lot pel silenci dominant, van ajudar que es complís sobradament l’objectiu que aquell dia perseguíem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!