9 d’agost, 2020
Davant de la grandesa del personatge, que ahir va morir a l’edat de noranta-dos anys, la resta d’humans no podem sinó sentir-nos empetitits. Enfront de les paraules del bisbe Pere Casaldàliga, no sé trobar-ne d’altres que puguin complementar, ni molt menys glossar, la seva figura. Tan sols m’atreveixo a recollir doncs aquí, com a humil homenatge “Els ulls nous”, un dels seus poemes:
PD. Només potser anotar que si l’església en general practiqués sense reserves la seva doctrina i exemple, l’estol de seguidors esdevindria incommensurable. ACS.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord. Vida vertadera genera vida i esperança. Els rituals anacrònica amics del poder i l’exhibició són a les antípodes de la llum de l’ànima. Ell sí la tenia
I adversaris a tots els bàndols.
Es amb persones com ell que mai perds les esperances d’un món millor. Cert, tenia molta llum en la seva ànima.
Molt cert Roser.
A veces solemos decir que existen personas que parecen no ser de este mundo.
Pere Casaldàliga era una de ellas.
Anotar que estoy totalmente de acuerdo con los comentarios ya expresados.
La Iglesia es una cosa y “Las personas que conforman la Iglesia” son otra muy diferente.
El ejemplo del Obispo Casaldáliga, ayuda a creer que la Humanidad como tal, tiene presente y futuro.
Menudas lecciones de vida nos dio.
Ni más ni menos, José Antonio! Éstos días he querido indagar también un poco en su poesía, que desconocía, y me ha parecido altamente interesante y profunda.