10-J-2010 (10 anys de l’inici d’un somni)

10 de juliol, 2020

Era una cosa mai vista. El Passeig de Gràcia havia quedat totalment desbordat per milers de manifestants que potser no eren encara conscients de la potència del seu gest. Cares que aleshores podien reconèixer-se, per primera vegada, còmplices i partícips d’un objectiu comú i determinat. D’un anhel d’independència, que fins aquell moment molts no havíem gosat a cridar sense complexos, però que vam saber de cop que residia latent dins nostre.

Però, des de quan? Des del fracàs de l’Estatut que encenia aquella metxa? Des de la trifulga de “xapes” amb la “E” del Sr. Aznar? Des d’aquell dia en què algú va quedar-se atrapat al tren de Rodalies avariat? O potser aquell sentiment venia ja d’algunes dècades abans … De quan el PSOE feia trampes per fer-nos entrar a l’OTAN? Del temps del “cafè per a tothom”? O de quan patíem immersió lingüística … En castellà!, ja en l’època en què de petits anàvem amb la bata ratllada del col·legi?

Potser portàvem un sentiment de greuge ja dins el nostre codi genètic, marcat també segurament per la TV franquista i el N.O.D.O, o més encara pel silenci prudent o acovardit dels nostres avis … I aquell 10 de juny, a Barcelona, només vam necessitar acabar d’obrir els ulls, mentre empenyíem un procés encara incipient i totalment incert, però carregat d’esperança i d’il·lusió.

10 anys després, i malgrat tots els “malgrats”, seguim, encara amb més convenciment.

(Fotografia: Una de les capçaleres de la manifestació, en representació de Badalona).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.