FINESTRA FOTOGRÀFICA

26 de juny, 2020

Un dels entreteniments casolans que ens ha aportat aquesta etapa de confinament ha estat l’observació diària del cactus del balcó de casa. Ja amb la primavera ben avançada va començar a despuntar la primera flor, que – tímidament primer – intentava sobresortir del capoll, però que un cop desacomplexada deixava lluir tota la seva esplendor. Era com si hagués sorgit tot d’una del no-res, però el cert és que ho havia fet inesperadament enmig d’un mar d’espines.

Durant els primers dies va ser molt curiós poder observar com es tornava a tancar cap a mitja tarda, per protegir-se durant la nit d’aquell ambient fresquet que encara feia, i veure com l’endemà, ben entrat el matí tornava a obrir-se. Vam estar gaudint més o menys una setmana d’aquella fabulosa novetat, fins que de cop i volta, un dia, va començar a emergir un segon puntet de color rosa, i en qüestió d’un o dos dies el cactus ja tenia un parell de flors.

I en molt poca diferència de temps, la tercera, la quarta i encara seguint … Era com si la planta hagués embogit, o tingut senzillament la pretensió de delectar-nos la mirada, o ajudar-nos a fer passable el tercer mes d’estar tancats a casa. Fins a un total de sis alhora en va tenir, flors que ara ja havent acabat el seu procés, i per tant ja marcides, quedaran per la memòria d’aquests dies, i per descomptat recreades en imatges.