Vic (4) – Merengues

21 de juny, 2020

Fa uns mesos, crec que pels volts de Nadal, tot passejant pel centre de Vic, l’aparador d’una pastisseria em va atraure la mirada. I la imatge d’unes exuberants merengues van transportar-me de manera automàtica i fulminant cap als meus set i vuit anys. De la mà de l’àvia ens aturàvem davant del mateix tipus de dolços a la banda alta del carrer del Mar de Badalona, i al cap de pocs minuts sortíem de la botiga amb una unitat cadascú al palmell de mà, que probablement durava dues cantonades. Aquells de Can Ventura, eren però més allargats que els de la troballa d’Osona, i sobre la massa treballada de la clara d’ou reposaven unes finíssimes tires de xocolata ensucrada que remataven la decoració ondulada del pastís. El meu pare n’era també un bon afeccionat i sovint a casa li agradava fer remenar amb rapidesa la forquilla per muntar unes clares, que després quedaven també immediatament neutralitzades.

Fa molts anys que no he tastat merenga, i en aquesta última ocasió a Vic, no sé per què, tampoc no ho vaig fer (caldrà posar-hi remei un dia). Però la memòria del paladar conté milions de gigues i és feta a prova de qualsevol entrebanc, així que alhora que escric aquest apunt i inserir la seva fotografia de capçalera, he pogut gaudir amb el pensament un altre cop de les textures, de l’aroma i del dolç sabor, gairebé celestial, d’aquesta menja.

Imatge: Aparador del Forn de Sant Miquel (Vic).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.