Badalona (74)

16 de maig, 2020

Entre balcons inacabats i algunes cases velles, la silueta de l’església sorgeix enmig la blanca clariana que s’obre entre l’arbreda de la rambla de Sant Joan. És un passeig que antigament havia estat riera sorrenca, d’aquelles que sovint recollien les aigües torrencials, que baixaven escortades a cada costat per fileres d’alts i majestuosos plataners. Ara, els arbres encara hi són presents, tot i que potser més espaiats, i els col·lectors del subsòl condueixen de baixada el producte de la pluja, deixant en superfície el trànsit rodat, circulant aquest en canvi, en sentit ascendent. Ara, els cotxes i el soroll dominen normalment tot l’escenari, un limitant en sengles voreres no massa amples el pas per a vianants i l’altre esmorteint el cant dels ocells que viuen a les copes.

L’actual ja només pràcticament carrer, que enllaça el barri de Nova Lloreda amb la plaça de l’Alcalde Xifré, a tocar de Pompeu Fabra, conserva però un cert aire romàntic, que aquests dies de més calma s’ha pogut accentuar una mica. Ara hom es pot permetre creuar-lo sense pràcticament espera, mentre la contemplació d’alguna façana d’estil tirant a modernista – ubicada al costat dret en sentit de baixada – remet a l’època en què segurament només algun carro tirat per cavalls gosaria a atrevir-se a traginar pel terra polsós o de vegades enfangat, perquè seria fàcil imaginar l’indret durant algun d’aquells ruixats que als pobles de la costa sovintegen.

Al costat esquerre hi ha tan sols un mur, això sí, ben grafitat a l’ús dels temps actuals. Una antiga paret de l’alçada d’un parell de metres, darrere de la qual una extensa zona alberga un gran dipòsit de pluvials de titularitat municipal, a més de restes i més restes de l’època romana, moltes ja al descobert, però que amb tota seguretat n’aniríem trobant encara soterrades si obríssim en canal el trajecte que porta des d’aquesta antiga rambla fins al campanar de Santa Maria. Així avançaríem doncs simuladament cap al referent principal de Dalt la Vila – el nucli originari de Baetulo romana – dirigint la vista cap a la cúpula de ferro de la torre, la qual ocupa aproximadament, tal com és reglamentari, el punt d’encreuament dels dos terços de la imatge.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.