Finestres

1 d’abril, 2020

FINESTRES

Camino com a les palpentes,

fent passes diminutes

per allargar-ne el nombre.

M’he topat amb la paret blanca,

mitja volta i es transforma

en un intens color verdós;

Els espais són apamats.

 

Els quadres de les parets

semblen finestres, per on

es poden observar

antigues escenes.

No són com el paisatge quotidià

que ja em sé de memòria.

Aquí puc inventar-me

que la noia espia el rumb,

del caminant,

puc passejar pel nucli medieval

on avança una figura,

fixar la mirada en l’horitzó marí,

portar el timó

d’aquella barca,

resseguir les catenàries,

capbussar-me dins d’un llac

o fins i tot visitar Venècia.

 

Les finestres i els paisatges

acaben confonent-se

i a còpia de dies i més dies

de recolliment

se’m comença a fer difícil

discernir entre una pluja dèbil

i realitats imaginades.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.