Òrrius

28 de desembre, 2109

Carretera local i algunes corbes de muntanya. Venim des d’Argentona. A l’aparcament hi ha cotxes antics, quina troballa. Un indret singular amagat al bosc, som al Maresme. Una escala de pedra a l’altre costat del camí de pujada. Una petita plaça elevada on ara és l’hora del vermut, al bar del poble, quatre taules. Paradetes de pessebres i ball d’una sola rotllana, és de sardanes davant l’església. Avui és oberta, sortosament. Un altar senzill i espais guarnits dins unes pedres que parlen. Festes de Sant Andreu, desembre comença. “Les dotze van tocant” vibra i llueix amb la música de cobla. Més enllà un pont sobre la riera, dibuixos de canalla enganxats a les parets, flors diverses de colors, ocells, pins aromàtics. L’aire és fresc, però el sol escalfa camins que menen cap a racons inversemblants. Algunes fulles de tardor pengen dels arbres. Vista esplèndida, contrallums i sobretot pau, molta pau. La música queda ara llunyana, però vesteix el decorat d’un escenari natural. Fum. L’olor de costellada alerta que aviat serà l’hora de menjar. Les persones aplegades es van acomiadant. Aquelles figures de plàstic o de fang tornen dins la capsa. Poca gent queda a la plaça. Ja notem gana, haurem d’anar a dinar. Tornem cap a casa amb la sensació d’haver estat dins d’un conte de fades.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.