Otos (2) – Tres anys de la trobada de blocaires –

7 de desembre, 2019

Fa ja pràcticament tres anys de la trobada de blocaires de VilaWeb a la Vall d’Albaida, els dies darrers d’un pont de la “Immaculada Constitució”, més llarg que el d’enguany, per cert. El petit poble d’Otos i l’hostal Les Senyoretes, d’en Joan Olivares, en varen ser els amfitrions, sota una organització impecable d’en Pep Albinyana. Van ser dos dies intensos d’agradables experiències, de xerrades, d’aprenentatge i admiració pel món dels rellotges de sol disseminats per tot el poble. De retrobaments i coneixences, de bon menjar, i de deixar-se impregnar a més d’una música revestida de saviesa popular … Dos dies d’una calidesa desbordant enmig d’un ambient fresc que ja apuntava maneres.

Un desembre de 2106, del qual no en fa pas tant, però que des del punt de vista polític sembla tota una eternitat. Era l’inici de la consigna convertida en objectiu “O referèndum, o referèndum”, i en els debats d’aquells dies recordo que planava la convicció de què a l’Estat les coses se li posarien complicades, sobretot perquè crèiem encara viure en una democràcia, la qual s’avindria a dialogar.

Aleshores no crèiem que aquella suposada democràcia seria capaç de fer justament el que pensàvem que mai no faria. Ni érem conscients de tota la repressió que s’hauria de girar cap a nosaltres. Volíem encara pensar que el lema “De la llei a la llei” havia de ser possible, i que el nostre govern treballava de manera efectiva per aconseguir-ho. No cal fer balanç de les coses que han passat durant aquests tres anys, però el cert és que després de la Declaració d’Independència del 2017 no hi va haver, ni hi ha hagut encara, l’aplicació de les Lleis de Transitorietat jurídica aprovades al Parlament, ni les eleccions constituents que se n’havien de derivar, ni la redacció d’una Constitució Catalana, ni el Referèndum per la seva ratificació, ni lògicament, la proclamació definitiva de la República, sinó senzillament, un replegament independentista en tota regla.

A Otos vam gaudir d’un feliç cap de setmana, endolcit per unes bones expectatives, reforçades sobretot per l’esperit unitari d’aquell any, cosa que la deriva autoritària de l’Estat i la nostra la manca d’estratègia s’han encarregat d’anar estroncant. Caldria doncs poder reviure un altre Otos, algun punt d’inflexió que capgiri la tendència, que torni a il·lusionar urgentment la població. Encarrilar al més aviat possible el full de ruta cap a la via d’on no hauria d’haver sortit.

Otos, o el temps mig aturat

València, entre tren i tren

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.