Dedicatòria

29 d’octubre, 2019

Fa ja temps que resulta impossible evadir el pensament de la situació política que vivim. És inevitable recordar cada dia els presos polítics, que cada cop són més nombrosos, tancats injustament. Es fa quasi obligatori seguir durant tota la jornada els canals de WhatsApp o de Telegram, les notícies dels mitjans digitals (de confiança), per estar al corrent de novetats, per saber l’estat dels talls de carreteres, declaracions fora de to, l’última hora de les protestes al carrer, les xifres de manifestants sovint adulterades, … Consultar repetidament el mail, llegir convocatòries de reunions, d’actes reivindicatius. Esperar en delit poder sortir d’aquest estancament … Què caldria fer per avançar, per tenir els drets reconeguts, per deixar d’escoltar mentides i manipulacions interessades?

Aleshores hom arriba a casa, amb la ment ocupada per la feina, pels inputs esmentats i per altres minúcies quotidianes, i en trobar-se inesperadament enfront del balcó una posta de Sol espectacular, l’esperit queda de cop alleugerit i atrapat sense remei en actitud contemplativa. Tot l’estrès acumulat s’ha descarregat de sobte. Són només uns segons que dura l’escena, però suficients per retornar l’ànim i agafar embranzida novament.

I com que la impaciència si més no, continua intacta, potser no queda més que dedicar la imatge d’aquest apunt als nostres representants empresonats, que van fer el que la gent els demanàvem. Persones que segurament no la podran veure en anys una posta tan especial com la d’avui, a no ser que els nostres partits comencin a trobar camins efectius d’unitat i actuïn com la gent els torna a demanar. Que s’atreveixin a donar un bon cop de puny damunt la taula.

Fotografia: Barcelona des de Badalona (29.10.2019)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.