Lisboa (5) – Belém

27 de gener, 2019

Riba dreta del Teixo. Des de la torre de Belém és a tocar l’ampla desembocadura d’un riu que ve de molt amunt, i que ara, passat el gran estuari, comença a confondre’s amb la mar. Les seves aigües, juntament amb les arribades de l’oceà amb l’embranzida dels vents atlàntics intenten barrejar-se, subtilment però amb insistència, com a ritme de fado, com dos amants que s’haguessin encreuat inevitablement empesos per un destí predeterminat. Lisboa, la ciutat allà propera, fa com de mestre de cerimònies i beneeix aquesta unió líquida que l’enriqueix i alhora la fascina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *