Passat, present, futur

9 de desembre, 2018

PASSAT, PRESENT, FUTUR

 

Un retall de memòria
nítid o difús,
portador
de guspires enceses,
vigilants,
amagades al cervell.

 

Una olor,
alguna conversa,
un clam,
un crit,
aquell instant fugaç
que s’endevina.

 

…/…

 

Ara ja no plou
i els arbres han crescut,
les certeses hi són,
però més encara els dubtes,
aparcats a un paradís
contradictori.

 

Sempre fa fred,
a voltes escalfor,
i m’ofego
en un got d’aigua,
però és l’ocell qui m’endevina
el trajecte millorable.

 

…/…

 

El temps avança
ferm i decidit,
no pregunta
ni respon,
i empeny a una incertesa
farcida de projectes.

 

Donant pistes, de vegades
perceptibles,
em remou amb les urpes,
insistent,
l’eterna aspiració
de voler ser.

 

Francesc Cabiró,   9 de desembre, 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *