La vida avança en espiral

26 d’agost, 2018

El mes d’agost s’acaba, i les vacances, a més d’haver-les dedicat a fer una mica de turisme local, també a petits rampells d’endreça (no masses però) i a matar el temps de tant en tant al sofà de casa durant les onades de calor d’aquest estiu, han servit també per acabar de llegir un dels llibres que tenia començats damunt de l’escriptori.

Vaig escoltar fa un temps en Norbert Bilbeny (catedràtic d’ètica a la UB) a l’entrevista del programa de tertúlia política d’en Xavier Grasset (canal 3/24) i en el qual, de manera gairebé habitual, s’hi comenta un nou llibre. En aquell cas era per la presentació de “La Vida avanza en espiral”, editat per Ariel el 2016, el qual em va cridar de seguida l’atenció. Va quedar després anotat a la meva llista de futures lectures i a principis d’aquest any l’encarregava a l’Isidre Sala, regent de la meva llibreria de referència: “El Full”, de Badalona.

De manera novel·lada, i sota el pretext d’una llarga conversa, al llibre s’hi van desgranant els conceptes essencials sobre les relacions humanes, però també sobre l’autoconeixement d’un mateix. A un doctor neuròleg li arriba el dia de la seva jubilació, i mentre comença a empaquetar les seves pertinences, acumulades al despatx de la clínica on ha treballat tota la vida (una sala atapeïda de llibres, objectes i documents), rep la visita del seu nét, que l’ajuda durant tota la jornada a buidar la consulta.

La qüestió generacional, el coneixement dels nostres propis defectes o virtuts, la disjuntiva entre el bé i el mal, el bagatge de les experiències professionals, l’èxit i el fracàs … I especialment les relacions familiars, la mort o el suïcidi, són temes recurrents a l’obra. La lliure decisió, el sentit de responsabilitat, la llibertat i la consciència, configuren també un debat intens entre l’oncle-avi i el jove nét, el qual cursa igualment la carrera de medicina.

Els objectius durant la vida, els efectes de l’activitat mental, l’actitud positiva, el benefici de les dificultats … “La vida avanza en espiral. Aunque vas hacia adelante, en realidad das vueltas sobre lo mismo, sobre tí … siempre alrededor de lo conocido”.  

El professor quasi jubilat i l’alumne novell intercanvien també opinions sobre què es pot entendre com a felicitat, o sobre l’amor i el respecte, i debaten els conceptes de temps i de memòria: “La vida se construye en futuro y se vive en presente, pero se comprende sólo en pretérito. Es cuando uno puede ir atando cabos”.

En resum, unes 170 pàgines d’ensenyaments i reflexions, escrites de manera àgil i atractiva, i altament recomanables per omplir les mínimes estones d’aquestes vacances en què la calor afluixava només a petits intervals.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.