3 de Juny, 2018
Amb quatre senzills estris,
galleda d’aigua, pal i detergent,
l’home eixerit és capaç
de projectar bombolles a milers.
Són efímeres esferes
que surten ràpid disparades
de la cànula mullada
en direcció incerta, com catapultades.
És l’atracció de la zona,
l’espectacle reeixit
que aglutina molts curiosos,
tant de grans com de petits.
La màgia que desprenen
i la seqüència del seu vol,
activen una espècie d’encanteri
que atura el pas de qualsevol.
Però són els nens qui més frueixen
volent atrapar les rodones
i se sorprenen en aconseguir-ho
quan de sobte exploten soles.
Aquí i allà, per tot arreu,
pugen i ballen amb el vent,
i xiscles, crits, moltes rialles,
és el que provoquen constantment.
I els ulls dels grans, esbatanats,
observen d’igual manera,
com les boles de gas es mouen
amarades d’alegria juganera.
Potser siguin desitjos,
el contingut de l’interior
plens de vida mentre duren,
però que acaben sempre amb dol?
O qui sap si seran recipients
omplenats d’angoixa i d’amargor
que l’agitació del vent trenca,
per foragitar de cop els mals i el plor.
Sigui com sigui però,
l’hàbil noi ha fet per un moment
que tothom sense recança gaudeixi
d’aquesta màgia efímera i sorprenent.
Fem bombolles, fem bombolles!
que la gresca ens donarà
un esperit jove i alegre,
una estona per sommiar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!